No puc evitar caure en el tòpic d’escriure un post en forma
de carta als Reis. Una vegada vaig aconseguir recuperar la il.lusió pel 6 de
gener, i em vaig prometre que no tornaria a perdre-la.
Com que no seria ètic demanar coses roïnes, encara que molts
ho mereixen, vaig a intentar transformar els meus deistjos en fòrmules
positives.
Benvolguts Melcior, Gaspar i Baltasar:
Tinc un fum de peticions a fer, intentaré comprimir-les…
Vull que la gent a la que estime aconseguisca enguany la serenitat, la força i
la valentia necessàries per continuar vivint, que els somriures governen les
seues vides i sempre troben a algú a qui abraçar quan ho necessiten. Vull que
només els bons sapiguen gaudir dels xicotets plaers de la vida, que els que
pateixen injustament deixen de fer-ho, i que els que fan patir deixen de
gaudir. Vull que els que lluiten per les causes perdudes les troben, que l’èxit
siga exclusiu de la gent que fa les coses amb el cor. Vull que els que no ho
saben encara descrobeixen que s’arribe abans i millor quan cooperem; que xafar
al del costat mai tinga premi ni recompensa; que tothom se n’adone que és
injust tractar de la mateixa forma les coses que no són iguals.
Vull que la felicitat s’impose a la tristor, que
l’abundància d’uns no siga la miseria d’altres, que ningú es quede sense
sostre, i que el còdic penal es reforme, i fer patir a un innocent siga el
pitjor dels delictes. Que la justicia, la sanitat, l’educació i el dret a la
cultura i a la información siguen de tots, que els diners siguen només papers.
Que la ciència siga neutral, i les coses no es mesuren només en termes de
rendibilitat econòmica. Que el poble no siga maltractat per la policía que
financia amb els seus impostos, que les derrotes ens aporten més saviesa que
patiment, que compartir una cervesa siga considerat bé d’interés general!
Vull que el meu poble, Paiporta, torne a ser un poble, que
quan un veí té un problema mai estiga a soles, vull que no es tanquen més
botigues, que els que volen un poble millor guanyen de llarg, i els que no se l’estimen siguen desterrrats. Vull un col.legi
per als xiquets del Rosa Serrano, i una EPA en condicions per a la gent que vol
aprendre, vull un barranc net, un pla d’ocupació per a que tot el món tinga
treball, vull cultura al meu poble, que tot el món que tinga un projecte per
fer millor el nostre entorn ho duga a terme, que el meu poble estiga gestionat per gent que
se l’estima…”Que tot fos com és manat i ningú no manés”, que diu Serrat.
Per a mi…que el sol entre per la finestra com ho fa tots els
matins, el calor del meu fill per les vesprades, rebre paraules d’amor per les
nits, les bogeries dels meus amics, les abraçades dels que vull, la mar….i un
poc de treball remunerat, que de l’altre tinc un cabàs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario