domingo, 17 de febrero de 2013

El PP trenca la unitat manifestant-se contra ell mateix...o la meua lectura dels fets.


      No m’agrada escriure en calent…podría començar així aquest post, però seria una falàcia perquè sóc periodista, i els periodistes contem les coses, quasi sempre, en calent, quan la història encara bull per dins. Però és cert que en aquesta ocasió he esperat un dia sencer per a no vomitar sobre el paper totes les sensacions que la manifestació d’ahir a Paiporta em va provocar. Tal vegada no ha estat una bona idea, m’ha donat temps a llegir la premsa i això ha provocat que la mala llet augmentara.

       El divendres a les cinc de la vesprada un grapat de mares, pares, xiquetes, xiquets i veïns del poble, es concentraren a la porta de l’Auditori municipal, lloc acordat per iniciar una manifestació en favor de l’educació pública I DE QUALIAT, i en contra de les retallades, la nova llei aprovada pel ministre Wert (Wert amb w de wergonya), els barracons, la manca de professors…Com és normal la construcción del col.legi Rosa Serrano era una, no l'única, de les reivindicacions. Pancartes, representants polítics, megàfons, salutacions…fins ací tot en ordre, però, amics, vivim a un món on el surrealisme impera, i passà…aparegué el regidor d’educació amb alguns companys de partit i govern. La gent comença a parlar, i sí, jo també m’ho vaig preguntar, i encara m’ho pregunte...Què fa el PP manifestant-se contra el PP? Doncs bé, no venien a soles, portaven pancarta, una de l’Ajuntament darrere la qual, no sé qui ho va decidir,  havien d’anar tots els regidors, mostrant que estàn units en la lluita per la construcción del col.legi que no hi és. Com qualsevol bon sainet, al que tan acostumats estem els valencians en general, i els paiportins, en particular, la història deixa imatges esperpèntiques amb les que una no sap si riure de pena o plorar de risa: la senyora fan del PP que agafa la pancarta, sense que, oficialmente i que jo sapiga, represente a cap votant ni ciutadà d’aquest poble, i que apareix a la foto que ha penjat l’Ajuntament a la seua web, per esborrar  als regidors del PSOE. Ací comence a no entendre res. 

     La unitat dels Partits a Paiporta és un concepte inventat pel PP per a utilizar-lo quan li ve en gana, perquè no hi hagué unitat quan l’oposició demanà que els diners del Centre Cultural es destinaren a la construcció del col.legi, per acabar amb la lamentable situació d'uns xiquets que porten tota la seua etapa escolar en precari. El PP va mentir, una vegada més, assegurant que, com que sabien que la Conselleria anava a fer el col.legi no calia prendre eixa mesura(El PP i el seu regidor d’educació qui, ara fa més d’un any, assegurava que si en sis mesos no havien començat les obres del Rosa Serrano dimitiria i no ho ha fet). Tampoc hi hagué unitat quan a Les Corts valencianes es demanaren explicacions i dotacions per a construir el centre, i el PP no volgué. Tampoc hi hagué unitat, que bonica la paraula, per cert, a la manifestació de l’any passat, amb reivindicacions molt paregudes. Però ara sí. Ara ells demanen unitat i el que no es posa al seu costat a la pancarta desfà el consens…patètic i covard.
   
     Els que trenquen l’harmònia, parlant de tot, són els regidors de Compromís i Esquerra Unida, perquè el PSOE si volgué compartir pancarta i festa reivindicativa amb el PP, què diuen que hi ha que anar de la mà…de la mà de quí? De quí no te vergonya de mentir una vegada i altra per a salvar el seu cul i el seu sou? De la mà dels que no volen perdre l’oportunitat d’eixir en la foto ni quan el poble es manifesta en contra d’ells?No em sembla ètic, la correcció política resulta a vegades massa incorrecta, i em fa la sensació de que hi ha polítics sords, que no entenen que la gent desconfia de la classe política per eixes actituts, que no val “nadar i guardar la roba”, que estàs amb el poble, o amb els que l’estan ofegant, però als dos llocs alhora no es pot estar. Apelar a la unitat ara és repugnant, i creure-se-la és oportunista i d'una ingenuïtat preocupant.

     Amb els protagonistes col·locats comença la marxa, que una hora més tard arriba a l’Ajuntament on l’alcalde i la tinent-alcaldessa esperàvem a peu de carrer al seu poble, que havia eixit a manifestar-se en contra de la seua ineficàcia, o això havia entés jo. A la porta del consistori, es col·locà la pancarta de la unitat (llegiu amb la ironia en modo on), d’alt de les escales, la resta baix, ho sent, sóc molt fan del simbolisme. I comença la lectura dels manifests, el primer demanant mitjants i responsabilitzant al PP de la manca de recursos, i l’altre el d’un membre de l’AMPA del Rosa Serrano, i ací, em disculpeu, però em torne a posar de molt mala llet. Perquè a mi, que voleu que vos diga, el segon manifest em semblà descafeïnat, quasi cursi, venia a dir que la culpa de tot la té Marijose (Maria José Català, consellera d’educació), que s’ha oblidat de Paipota, i estic d’acord, la xicona de Torrent té una part de responsabilitat molt gran, però, un detall…Algú li ha sentit dir, a ella, personalment,  que el col.legi s’anava a construir? Jo crec que no, algú ens contà que ella havia dit que el col.legi s’anava a construir, algú ens contà, cada vegada que es veia acorralat amb preguntes incòmodes, que eixe mateix matí havia tingut una reunió amb algú que pintava alguna cosa a la conselleria, i que sí, que segur, que no es preocuparem que el col.legi s’anava a fer…Eixe algú és responsable de la situació, eixe algú és el regidor d’educació Alejandro Gutierrez  i és, també, l’alcalde Vicente Ibor, i els dos eixien a la foto, i ningú els digué que eren còmplices de la situació, tampoc hi hagué reconeixement per a les mares que s’han passat un curs sencer concentrant-se a la porta de l’Ajuntament i aguantat les rialles i les males cares dels que ara demanen unitat.

     Tanta amabilitat m’aclapara, però és que sembla que ara, quatre anys després, i quan la dimissió del regidor en qüestió ja era un tema damunt de la taula, al col·legi Rosa Serrano, que vist des de fora sembla Guantànamo, han posat un nou barracó, que servirà com a aula de música (estarà inssoritzat?) i que, potser, posen un altre que servisca com a gimnàs…la imaginació no té límits, i clar,  davant aquesta bona predisposició del govern local, cal ser prudents. I jo em pregunte…Ens han comprat amb més barracons? i em sembla quasi un acudit: “això va un a dir que no vol barracons, li claven dos més i se’n va tan content” S’imagineu això a Finlàndia? Ara que tots volem ser finlandesos. Perdoneu la ironia, que us assegure no té com a objecte fer riure a ningú, disculpeu la mala llet, i que no sàpia mossegar-me la llengua, però hi ha coses que clamen al cel, i em fa fàstic anar-me’n a casa pensant…tenim el que ens mereixem, perquè no és veritat.
     Per cert, senyors regidor d’educació i alcalde de Paiporta, quan vostés diuen que han fet tot el possible, a mi em fa pena que tinguen tan pocs recursos quan d’aconseguir coses per al seu poble es tracta. Què tal acampar a la porta de la Conselleria? Amb una pancarta i convocatòria als mitjans de comunicació. Al dia següent serien vostés portada de tots els diaris nacionals i eixirien en totes les televisions, ràdios i portals de internet: “l’alcalde i el regidor d’educació de Paiporta, els dos del Partit Popular, acampen a la porta de la Conselleria per a eixigir un col.legi per als 210 xiquets del poble que des de fa quatres anys estudien en barracons”. Serien vostés herois, i segur que María José Català, tornava a mirar en la caixeta per si queda algo per a Paiporta…Senyor Alejandro, a vegades, el fi justifica els mitjans.

No hay comentarios:

Publicar un comentario