domingo, 23 de junio de 2013

Bartolo o el síndrome de la Infanta (de taronja)

Bartolo, Bertomeu Bas, ha estat absolt per la justicia. Va ser l’alcalde socialista de Paiporta, el meu poble, durant 28 anys. Per a la gent que no el conèix potser la noticia explicada ja fa pensar que és una més a la que, una part, dels tribunals i els jutges, ens ténen acostumats. Una d’eixes que acaben concloent que Camps és inocent, que la Infanta no s’assabentava de res i que Urdangarín  era una víctima del seu soci. De les que fan pensar que la justicia no és cega si no tonta. Per als que sí el coneguerem Bartolo va ser una mena de cacic local. Jo no sé com era al principi del seu mandat, i no m’agrada parlar del que a soles m’han contat, així que parlaré del que he viscut, de les dos últimes legislatures, de quan jo vaig ser regidora de l’oposició per un partit local i independent, de quan els treballadors de l’Ajuntament anaven al seu xalet a pintar, netejar i fer obres, de quan utilitzaven a treballadors com a xòfers, de quan el seu gendre era regidor de cultura, portaveu del govern i tinent alcalde, de quan la seua dona era la regidora de benestar social, de quan cap dels membres de l’actual executiva local, de “l’èlit del partit”, formava part de les seues llistes perquè els feia vergonya, per aquestes coses de les families socialistes que a mi sempre m’han fet  gràcia i, sobretot, perquè esperaven que la resta es carregarem a Bartolo per a posar-se ells.
Amb un Ajuntament que funciona amb amics del poder, on Partit Socialista, UGT i Govern eren la mateixa cosa i no hi havia cap paper o decisió que no passara per les mans de Bartolo,  algunes persones decidiren jugar-se-la i començaren a traure papers que comprometien a la “família” (sí, la família com en “El Padrino”). Sabiem que allò era una part, potser la més insignificant, però era delicte, malversació concretament, i a Al Capone el condemnaren per un delicte fiscal no per totes les bestieses que havia fet! Així que anarem al jutjat, entregarem la documentació i s’inicià una fase d’instrucció que durà 7 anys. Fa un parell de mesos es celebra el juí, i fa dos dies va a eixir la sentència, que ve a dir, més o menys, que encara que altres delictes no s’han pogut demostrar, malversar es malversava, que sí, que queda provat que els treballadors de l’Ajuntament anaven en horari de treball i amb mitjans públics al xalet de Bartolo, ubicat a Montserrat (a 25 quilòmetres de Paiporta) però que ell no s’assabentava de res (pateix el síndrome de La Infanta de taronja) i que era la seua dona, que també estava imputada, la que feia i desfeia però que això tampoc és tan greu, així que haurà de pagar una multa de 1.800 euros per expiar les culpes. Txan, txan, txan…
La sentència envia dos missatges clars, un als polítics, utilitzar en benefici propi els mitjans públics, reiteradament, durant anys,  no és delicte, o sí, però tan xicotet que no merèix castig, no patisques ni t’amagues, no cal. L’altra lliçó va dirigida als ciutadans: Si és vosté testimoni d’una il.legalitat amb mitjans públics farà bé en callar-se, del contrari perdrà temps, diners i dignitat.

I avuí arriba el moment de les reaccions, i mira, se m’ha passat la ràbia i m’ha donat la risa. El PSOE local es felicita per la sentència, no rebobineu, és de veres…no ho enteneu? Jo us ho explique. El PSOE local sap millor que ningú qui es Bartolo, mentre ell governava els últims anys estaven amagats perquè no volien que quan la merda “rebosara” els en caiguera damunt però, ara, s’alegren. Saben molt bé, molt millor que jo, que això no és just, saben que la sentència no diu que no ferà allò del que se li acusa, sinó que ho feia la seua dona i ell no s’assabentava, i encara aixina s’alegren i el rebràn amb els braços oberts…Fa pudor, molta pudor, pudor a mentida, a la hipocresia de sempre, a la doble moral, al políticament correcte, a eixir tots en la foto amb un somriure mentre es pessiguen el cul per darrere. Bartolo queda al carrer i el PSOE es lleva una creueta de corrupció i es creuen que han netejat la seua imatge, perquè a ells mai els ha interessat arribar al fons de la qüestió, ells no volen la veritat ni creuen en la justicia, ells volen manar, tindre la seua cuota de poder, encara que siga xicotet, i continuar creguent que representen algú, i no parle dels militants socialistes, als que respecte profundament, sinó dels famolencs de poder, d'eixos als que poc importa el “socialista” i molt el “partit”.
I ara em queda per recrear la imatge del dia, la de Manolo Mata (que va estar a punt de ser Secretari General del Partit Socialista del Pais Valencià), que ha interpretat el paper d’advocat de Emilia Soler, la dona de Bartolo, i única condemnada (junt al fuster multiusos), s’ha cobert de glòria l’home!!, pequè ell ha declarat que malgrat estar provada la malversació no hi havia motiu de condemna, aquest home, que pensa que una reiteració de la malversació dels mitjans públics en benefici propi dels polítics no mereix condemna, estigué a punt de ser l’alternativa dels socialistes al PP…però collons que hem fet els valencians per merèixer això!!.

No estic enfadada personalment, la imatge de Emilia riguent maliciosament como la Mama Fratelli dels goonies, no em fa més ois que la de la Infanta, però no senyors allò no era una denúncia política contra el PSOE, era una denúncia contra un alcalde i una regidora, que durant anys han utilitzat els seus recursos en benefici propi, i això no és polític. Política ha estat la sentència, vostés sabrán els cromos que canvien, jo d’eixes coses ni sé ni vull saber, jo no sóc d’eixe món.

No hay comentarios:

Publicar un comentario