A La Nit d’Estellés de Paiporta, celebrada fa
un parell de setmanes, es va fer una tendra imitació de “Cos mortal”, el poema on Estellés fa un
recorregut pels carrers de València. En aquesta ocasió ferem un passeig pels de
Paiporta: Convent, Antonio Machado, Catarroja, Sant Josep, Mestre Palau, Sant
Jordi, Primer de Maig…..i Sant Roc. I ací, a Sant Roc, em quede avuí, i faig
una ullada al passat i al present del meu poble.
El carrer Sant Roc està ubicat al centre de
Paiporta, va de Convent a l´antic “Cine Avenida”, o Cine Nou, com era conegut a l’època, al carrer Primer de Maig. Em
recorde en ell, anant a comprar en ma mare, d’un costat a un altre, els
dissabtes de matí, amb un fum de gent al voltant.
Pocs
dies després de la festa d’Estellés, passejava amb una amiga per ell, tot
estava quiet i solitari, tant que ens va sorpredre veure que el forn del carrer
encara existeix. Aleshores recordarem
que fa anys, jo deia pocs i ella molts, aquell carrer del centre del poble,
havia estat el centre de l’activitat social. Al carrer Sant Roc, però, no hi havien
bars, ni restaurants, hi havia comerç, del xicotet, del de tota la vida. Estava
la botiga de decoració, i l’òptica, i l’associació andalussa, la perfumería del
poble, i la floristeria, la farmàcia, la tenda de joguets, la bodega i la
imprempta que, afortunadament, encara es manté.
Passaren els anys i algunes botigues tancaren
perque la gent deixa de comprar al poble, altres perque es van jubilar els
propietaris, i la farmàcia i l’òptica es traslladaren. Paiporta comença a
fer-se gran i el carrer Sant Roc a buidar-se. Es recalificà l’horta i es feren
molts edificis nous, i la gent de la ciutat venia a viure al poble. I el carrer
Sant Roc estava un poc més buit. Ara ja som vora 25.000 habitants, i al carrer
Sant Roc, al que ja no arribava quasi ningú, arribà la crisi, i tancaren més
botigues.
Des d’eixe dia, el que vaig prendre
consciència de com desaparèix l’essència del meu poble, no he deixat de passar
pel carrer Sant Roc. A vegades em pare on estava la tenda de joguets i recordé
quan ma mare em va comprar una nina pel meu aniversari, o entre al forn a
comprar un pà, que després congele perqué jo no menge pà. A vegades em pose al
mig del carrer i imagine com era la gent que anava al “Cine Avenida”, o entre a la imprempta, que també és papereria
i em compre un bolígraf. A vegades em pose trista i pensé que cap dels nous
paiportins sap on està aquest carrer, i que és una llàstima! que després de
tanta vida i tanta història, pel carrer Sant Roc a soles passem la processó i
jo.