El masclisme de Sant Roc.

                      Els abusos, retalls econòmics i la merma de drets socials dels últims temps han afectat a les classes amb menys recursos. Als que viuen del seu treball diari, i als que pateixen dificultats afegides i necessiten de polítiques socials per viure. Però si fem un anàlisi global de la situación hi ha un col.lectiu que ix d’aquest expoli més perjudicat que la resta, i malgrat l'evidència ningú ha convocat vagues ni manifestacions per aturar la manca de drets. Perquè les víctimes som les dones i el motiu el masclisme més que evident al que vivim la nostra quotidianeitat. Primer va ser la reducció en recursos per protegir-nos legalment, malgrat la preocupant dada de dones que acaben mortes pel terrorisme masclista. I amb un fum d’exemples més pel camí arriba el climax quan el ministre de justicia, Gallardón, el pogre de la colla, presenta una reforma de la llei de l’avortament que vulnera els drets humans.

Aquestes coses passen a Espanya i a València, pero cap racó ni situació està lliure d’questa política de despretigi i afonament de les dones. A Paiporta el servici d’atenció a les víctimes del delicte (dirigir-ho només a les dones no li’s semblava necessari, pa que?) fa messos que no funciona. Es tanca l’oficina anexa al retén de la policía local, i es deixa d’atendre a les dones que patien assetjament. Tot aixó es va fer amb nocturnitat i alevosia, ningú no va dir que el servei es tancava (malgrat la gran inauguració amb visita de Paula Sánches de León inclosa que s’havia fet), i ningú no ha llevat el cartell que anuncia la seua existència (la foto es d’avuí). 

Però tot va més enllà. Estem tan acostumats a certes actituts que passen desapercebudes! Enguany a Paiporta, alguns, hem viscut un Sant Roc retallat, reducció de pressupost a la majoria d’actes, i l’eliminació d’altres malgrat la gran participació, com el sopar popular (l’any passat ni el mateix Cotino es pergue l’oportunitat de menjar-se un entrepà al carrere Jaume I, amb tramussos i cervessa financiada per l’Ajuntament). Però hi ha altres que el nostre solemne govern local deu de considerar d'“interés general”, i que no han patit els efectes de la tissoreta: el tir i arrosegament i els bous al carrer!!!. Les celebracions dels mascles del poble que amaguen una autèntica declaració de principis: anem a vore qui té més collons per posar-se davant d’un bou, i qui té el cavall més fort i més gran…Occident segle XXI? Anem a deixar de costat, a soles avuí, que, a més a més, són actes als que es maltracten animals. 

Si la crisi económica no estiguera present em semblaria igual de preocupant la crisi moral. Subvencionar amb diners públics els bous al carrer em sembla d’una irresponsabilitat absoluta, pel perill i la violència que generen i representen. Un dels exemples del masclisme a aquesta celebració és la vesprada de: "bous per a dones i homes disfrassats de dones" (si volen posar-se mamelles podien haver buscat un altra excusa), més clar impossible.

Per parlar del tir i arrosegament (costum ancestral a la que els homes de camp juguen a veure qui la té més gran mitjançant la seua aca) només cal citar una anécdota. Al 2008 “la penya l’arre” de Paiporta va demanar recolçament al PP per declarar el tir i arrosegament Festa de interés turístic de la Comunitat Valenciana. Al plenari la regidora de Compromís justifica el seu vot en contra ensenyant unes fotos on es podía veure el maltractament al que eren sotmesos els animals. A l’eixida del plenari el regidor de cultura, Luis Ródenas, digué una frase que ho resumeix tot. Cite textualment: “Esos hombre tratan mejor a sus caballos que a sus mujeres”. No cal afegir res més, veritat?. Aquest és el món de homes al que vivim, aquesta és la nostra circunstancia. De veres algú pensa que existeix la igualtat??.